CAMBODIA 2012

Al 2011 vaig visitar Angkor Wat , l'antiga capital de Cambodja  situada molt a prop de la ciutat de Siem Reap i on es trova el temple religiòs i espectacular mai construit per l'home, diuen que es la 7ª maravella del món però per a mi ,  crec que hauria d'esser entre les 5 primeres. Nomès conèixia una part molt petita de Cambodja així que ja hem vaig plantejar que hauria de tornar per conèixer la resta del pais, tot i les limitacions que te doncs endinsar-se en segons quines zones te un alt risc de perill pels milers de mines anti persona que encara hi ha per arreu del pais.

Desprès de creuar la caòtica frontera desde Tailàndia on et fan esperar i esperar i intentan treure't amb poca gràcia algun dolar vaig arribar  a Sihanoukville desprès de 7 hores de viatge amb furgoneta. Aquesta ciutat  de costa,  i platja de Cambodja on la gent adinerada del pais va els caps de setmana a gaudir del temps lliure, no disposa de grans platges de sorra blanca  comparant amb la veïna Tailàndia però com el meu viatge a part de turisme busca saber alguna cosa més , vaig averiguar de que en la guerra que van tenir amb el veí Vietnam van perdre la zona costera que disposava de les millors platges, tot i aixó  es un lloc tranquil i relativament relaxat on descansar uns dies gaudint del menjar Khamer ,i de llargs passejos per la ciutat .

Cambodja es una mica com mostra aquesta fotografia de la ciutat de  Kampot, un lloc mig adormit en el temps que ara comença a despertar desprès de molts anys de guerres , de ser un pais volgut per moltes potencies com França que va deixar moltes empremtes com arquitectura i llengua , a ser un pais oblidat per la comunitat internacional mentre es produia un cruel autogenocidi per part d'uns rebels que van tenir atemorit tot un pais. A Kampot tot pasa molt a poc a poc, de fet aquesta ciutat com moltes altres del pais viuen de generadors que els hi proporciona electricitat doncs el pais no disposa de mitjans per produir electricitat i aquesta es paga en proporció mes cara que a europa

En tots els meus viatges fer un trekking es un dels meus objectius, en aquest cas no va ser possible fer un de mes d'un dia per la qual cosa vaig realitzar una excursió al parc nacional de Bokor, un lloc molt especial que te els seus dies comptats doncs properament serò deforestat per construir una macrourbanització, de totes maneres va valer la pena la caminata tot i que les fonts i els rius baixaven sense gaire aigua.

Les curtes distàncies aqui son llargues distàncies i es que es un pais que esta totalment en construcció, es frequent trobar-se així les carreteres per la cual cosa llogar una moto es la millor opció. Camboya es un pais on la corrupció pasa per davant de tot, així doncs sumat a que el pais esta començant de nou,  pasaran molts anys fins que el pais es posi al dia tot i que el turisme esta ajudant.

La petita ciutat de Kep es un bon lloc per pasar un dia, segurament d'aqui a uns anys sera un important punt turistic, ja que es pot veure com comencen a construir masivament, de totes maneres ara encara hi ha pocs turistes i els pocs que hi han son els que van a menjar els crancs que les cambodjanes agafen davant teu i en unes olles et cuinen, de moltes maneres encara que els mes sol-licitats son els que fan amb el famós pebre de la zona.

Visitar Cambodja implica conèixer la seva historia recent , així doncs en arribar a Phnom Pehn , la capital vaig dedicar un dia a visitar la presó S-21 on eren traslladats tots aquells que els Khamers Rojos anomenaven enemics del poble, allà eren torturats de la manera més salvatge fins que confesaven allò que els seus torturadors volien que diguesin. Segons el cap d'aquesta presó no hi havia resposta correcta  als seus interrogatoris, descàrregues elècriques amputacions , ofegats sota l'aigua , colpejats qualsevol sistema doloròs era bo per tal de que diguesin allò que volien sentir,   tot acavaba amb una confesió de culpabilitat que era la manera en que els 17.000 camboyans que van pasar per aqui pensaven que seria la manera d'acabar amb aquest patiment, però no era així encara els esperava alguna cosa pitjor.

Una de les coses que mes m han impactat al llarg dels meus viatges es visitar-trepitjar un camp d'extermini, per mes que t expliquin o vegis mai seràs capas de sentir el que es sent caminant per un lloc on hi ha hagut tant de dolor, els forats que podeu veure corresponen a foses ja obertes on s'amuntegaven els morts, així fins a 17.000, molts oi? ja han hagut de parar doncs no tenen lloc ni diners per continuar exhumant victimes per la cual cosa es frequent caminar al llarg del camp podent observar osos i roba que la mateixa terra torna a la superficie, sens dubte no vaig ser capaç de trobar ni una sola justificació a aquest genocidi.

La ultima part del meu viatge la vaig dedicar a conèixer la capital Phnom Pehn, de fet aquesta ciutat no te masses llocs d'interès, a part de el palau reial que ve a ser una còpia a menys del gran palau que hi ha a Bangkok, de totes maneres visitar els palaus amb les seves antigues pintures i estatues no deixa de ser una visita a perdre's . La resta de la ciutat es un autentic caos milers i milers de motocicletes sense cap semàfor fan de la ciutat un niu de contaminació , creuar el carrer es també un exercici de risc.

Cambodja ha estat la primera vegada que realitzava un viatge  sol, i tot i el neguit que tenía finalment va ser una gran experiència per a mi, sens dubte no m'arrepenteixo d'haber anat sol ni de visitar aquest pais,   tot i les petites dificultats que et troves al creuar la frontera, Cambodja es un pais mes per conèixer que per visitar 

SINGAPORE 2012

 Singapur es la ciutat mes europea de les ciutats que he visitat al llarg dels meus viatges per asia, una ciutat ordenada i  neta com cap , amb esperit europeu veient la forma de vida i com es comporten els singapuresos, els agrada mostrar luxe i  podem veure coses que fan referència mes a l'estil de vida europeu que a l'asiàtic i es  que es una manera de demostrar la seva riquesa. Per altre banda es veu  com un petit poble sense recursos minerals ni naturals  han pogut fer una gran ciutat del no res i es que Singapur es una petita illa plana i petita entre Malasia i Indonèsia , que guanya espai al mar afegint sorra a la seva costa que compra als països veins i construint edificis que s'enlairen ben amunt.

Sens dubte que no hem vaig equivocar escollint aquesta ciutat-estat, i es que una de les coses millors que et pot pasar quan voltes pel món es sorpendre't, així habia sentit parlar de que era una ciutat molt neta ordenada on la gent respectava totes les normes cíviques bàsiques que a la meva ciutat la gent no donava importància , i va ser cert els singaporesos senten la seva ciutat com si fos casa seva la qual cosa fa que els que anem a visitar-la fem el mateix.

Una de les coses que mes hem va sobtar es la gran tolerància que hi ha entre les diferents cultures que allà hi viuen, i es que més de la meitat dels seus habitants no són d'allà , indis malays chinesos i europeus , tots han importat les seves religions i costums i han construit els seus temples religiosos sense que hi hagi cap tipus de problemàtica  social, per a mi que soc de barcelona hem semblava estranya tota aquella normalitat i es que potser som nosaltres els que no podem entendre que hi ha moltes maneres d'entendre la vida sense imposar les nostres creences a ningú. Al ser una ciutat tan nova han construit els barris a mida,  juntant cada col-lectiu en un barri perfectament integrat a la ciutat, com la zona musulmana del barri de Bugis .

Visitar Little India te el seu encant, trobes un barri integrament indi, on tothom es d'aquella nacionalitat, sovint gent que treballa de la construcció dels grans gratacels i del petit comerç i restauració , quan paseges per Singapur  es com si cambiesis de pais cada vegada que canvies de barri, tot i que amb les diferències de viure en un pais on tot esta supercontrolat donat que  les lleis son molt dures

Un altre barri molt popular es chinatown, excelent lloc per anar a pasejar a la nit i gaudir d'un bon sopar, ple de gent que paseja pels seus carrers plens de botigues que et venen de tot , moltes ciutats del món tenen el seu propi chinatown  i aqui no podia ser menys, la diferència es que aquest es molt net i tranquil ,  ple de llum , diuen que es el chinatown menys chinatown del món , possiblement les autoritats no volen que sigui un niu de falsificacions i racons foscos, així que no busqueu falsificacions ni coses extranyes

Realment Marina Bay es " espectacular" podries estar hores i hores mirant a cualsevol racó, es segurament el millor lloc de la ciutat i el que fa que milions de persones visitin aquesta ciutat, la badia, el teatre, el circuit de formula 1, la "city" i l'espectacular hotel Marina Bay Sand, on es pot pujar a visitar la seva terrassa i observar la ciutat desde dalt.

Aquesta es la vista desde la terrassa de l'hotel Marina Bay Sand de la " city" , sorprenent  desde lluny , increible desde sota dels edificis, realment t'acaba agafant mal de coll de mirar a dalt, no et vols perdre cap racó 

Per mi tres dies son suficients per visitar aquesta ciutat, hi haurà gent que no li agradarà per que tot es molt artificial, molt nou , per que no trobaràs un casc antic ni un temple especialment important, per que  es car  però per a mi es un lloc especial , per que sencillament es un lloc diferent

THAILAND 2010

Aquest es el meu inici de viatge organitzat pel meu compte, nomès comptava amb el meu bitllet d'avió, la bona companyia d'un amic, i molta il-lusió , en contra la barrera de l'idioma que amb ganes de voler-se comunicar es supera sense cap dificultat, es clar que desprès d'aquest viatge vaig entendre la importancia d'apendre anglès doncs et dona la oportunitat d'intercambiar experiències amb altres persones.

El primer lloc on arrives es el popular carrer Kao San Road a Bangkok, aquest carrer ve  a ser una mena de rambles de Barcelona per on caminen infinitat de turistes que no opten per anar amb viatge organitzat i sols amb la seva motxila i una guia de viatges van fent camí dia a dia, aqui pots trobar desde roba, menjar ,agencies de viatges, internet ,bars ,tatuadors, en fi  tot el necesari i tot i que es molt agobiant doncs sempre esta ple de gent, pasar un parell de dies sempre esta be, però per mi es un  lloc de partida no un lloc per quedar s'hi, per tant vam comprar el nostre ticket nocturn de tren llit per anar al nord a la ciutat de  Chiang Mai on voliem anar desprès d'estar  dos ties en aquesta gegant ciutat de nou mil-lions d'habitants  per fer un trekking per la jungla Tailandesa.

el palau reial es impresionant , esta situat molt a prop de la zona de Kao San, i te en el seu interior un buda molt sagrat de pedra verda així com un buda estirat de mes de 10 metres, el problema que te es que es tan centric i popular que te llargues cues d'entrada i desprès de visitar la ciutat ja estas cansat de veure tants temples , a les rodalies del palau reial  hi ha uns cuatre o cinc temples molt espectaculars on no s'ha de fer cua per entrar

la figura de buda es omnipresent de fet la gran majoria de la població es budhista i practicant , una religió molt tolerant que no exclou sino que accepta les demès creences

La ciutat d'Ayuttaya es trova molt a prop de  Bangkok, aproximadament a una hora i mitja en cotxe , era l'antiga capital de Tailandia i conserva unes espectaculars runes religioses que han hagut de reconstruir doncs incendis saquejos i guerres van malmetre aquest indret.

Ja arribats a Chiang Mai hem vaig decidir a fer un trekking d'un parell de dies, es un bon lloc per fer-ho, i per conèixer gent, en aquesta ocasió ens acompanyava un guia local que es deia Jo i una parella d'austríacs que també es trovaben vitjant per països asiatics durant un parell de mesos.

La nit es un bon moment per intercambiar experiències cadascú explica les coses que ha viscut en el seu viatge , sembla mentira però sense entendrens amb l'idioma al final pots arrivar a establir una bona comunicació, suposo que les cerveses van ajudar, ens trobavem en un petit poble de 50 habitants sobre les muntanyes on no hi habia ni aigua corrent ni llum elèctrica, nomès les espelmes i la llum de la lluna ens deixaven entreveure els camins de terra i pols on estaven construides les febles cases de fusta

Una de les coses que més m'emocionava d'aquest viatge era poder observar animals en el seu esta natural, això no va ser possible del tot, doncs la ma de l'home els ha arraconat bastant, però veure un elefant d'aprop asseguro que impresiona així que no vaig desaprofitar l'ocasió d'intimar una mica.

Aquest viatge volia veure molt i tenía poc temps, van ser 24 dies en els que vam fer molts quilòmetres en tot tipus de transport, tenía clar que volía dedicar la part final a visitar la  platja i desde Chiang Mai vam volar fins Surat Thani, una petita ciutat dins la península que tenía petites embarcacions nocturnes de càrrega   i a bon preu , on compartiem espai amb paqueteria ,motos ,aliments etc i que ens portava fins l'illa de Ko Samui, el viatge va ser dur, dormint a terra sobre fusta ,amuntegats mes de 40 persones de diferents països , sense salvavides i amb uns grans escarbats que et pujaven pel braç quan et quedaves adormit, vam arrivar pitjor del que haviem sortit però es part del viatge.

Ko Samui te unes platges espectaculars sorra blanca i fina i l'aigua transparent i calenta realment es una platja de película , no esta massa masificada el problema es que aquesta illa es paradis dels anglesos amb tot el que comporta de dia es tranquila i plàcida i de nit al poble de Chaweng es transforma en ciutat d'alcohol i discoteca, potser es la illa mes urbanita i amb menys esperit viatger pero un parell de dies de festa sempre van be.

Aprofitar el temps es important, i llogar unes motos per recorrer la illa sensera en aproximadament tres  hores et fa veure paisatges increibles , boscos de palmeres que no s'acaven i que arriven fins la linea del mar  i petites cales on banyar-se i on no hi ha ningú , malauradament algunes son privades i no permeten l'accès a qualsevol tot i així no et canses mai de veure qualsevol racó.

Ko Phangnan va ser la seguent illa que vam visitar, vam fugir de la comercial "Moonlight party" que es celebra a l'altre part de l'illa i que basa el seu exit en la ingesta descontrolada d'alcohol els dies de lluna plena i ens vam decidir per visitar llocs mitjanament salvatges, així vam trobar Bottle Beach, una platja aïllada on nomès es pot arrivar amb barca i que te una cincuantena de bungalows, de sorra blanca i tranquila es el lloc adequat per quedar-s'hi uns dies ,si el que realment vols es gaudir de llocs especials en el teu viatge

Aquesta platja es molt salvatge i això es lo bo que te, no hi han carreteres no hi han discoteques no hi ha res que desentoni , tranquilitat ,  musica  de fons , el lloc ideal per llegir un llibre, menjar, mirant el mar  , pensar i descansar, a la nit la poca gent que hi ha , gent  que viatgen pel seu compte , s'ajunten al costat d'algunes fogueres que es fan a la sorra  per xerrar i xerrar tocar la guitarra i compartir unes cerveses.

Però esta clar que mes de tres dies en un lloc era deixar de veure altres, vam decidir  de marxar direcció a una altre illa on treballava un conegut, ell era instructor de buceo i aquesta illa es diu Ko Tao, paradis de la gent que vol fer submarinisme i on per pocs diners pots treure't el titol, aqueat illa es propera a les altres dos i cada una te un ambient diferent, aqui la gent no es tan fiestera sino que s'ajunta en grups a la nit per ballar sobre la sorra del mar esperant que pugi la marea  , un ambient molt internacional que no vol semblar-se a la festa anglesa de Ko Samui 

Les posades de sol son espectaculars i pots veure com es retira la marea deixant lloc a un gran passeig per tal de que la gent pugui caminar visitant les diferents terrasses amb musica chill out que es posen a la tarda i on es possible sopar una barbacoa a molt bon preu a base del peix que han agafat el mateix dia els pescadors locals.

Evidentment es un ambient molt sa , ple de gent divertida de tots els recons del món amb nomès ganes de pasar-ho be, auatralians sud-africans austriacs alemanys suecs ....

Però seguiem amb la nostra línea de no voler estar mes temps del necesari, el pais es gran i en la última setmana teníem un parell de llocs apuntats a la nostra guia ,  vam saltar a Kanchanaburi ciutat interior on es trova el famós pont sobre el riu Kwai , i proper a les catarates d'Erawan .En aquesta imatge podem veure un petit tigre, animal  que era objectiu dels turistes per unes poques monedes era possible fotografiar-se amb ell  es clar que necesitava del seu biberó per tal de que estigues quiet

el pont es trova al mig de la ciutat, avui en dia es un reclam turistic i un antic tren fa el recorregut que pasa per el pont de la pelicula situat una quilometres enllà d'aquesta fotografía .

En mig d'aquesta ciutat trovem diferents cementiris del aliats que van morir treballant en la construcció d'aquest línea ferrea a consequencia de les epidemies les tortures i l'esgotament a que van ser sotmesos per part de l'exèrcit Japonès.

moltes vegades hem pregunten , que tal el menjar? la veritat es que molt be el menjar es molt sa principalment a base d'arròs i pasta això si molt picant per la cual cosa sempre habia de demanar " with out spice" o hi habia la possibilitat de deixar el menjar al plat, en fi aquests son dos dels millors racons per mi de Bangkok situats al carrer Rambutrii, i on vaig pasar unes quantes hores ,  la terrassa per menjar i en front el bar per pendre unes cerveses, lloc ideal per pasar la tarda veient pasar gent,

I si mai heu d'anar, no dubteu en tastar el famós Pad Tai de Kao San Road a base de pasta verdura i si vols ou batut , es genial i el seu preu 30 centims d'euro, suficient per aguantar una bona estona.

en fi han estat 24 dies de recorrer mes de 2000 kilometres evidentment es nomès una part del pais , hem queda la sort de que hem queda molt per veure així que segur que tornaré.