BIRMANIA (MYANMAR)2013

Myanmar o Birmania com es mes conegut per nosaltres es l'indret que vaig escollir pel viatge del 2013, sense dubte que asia es potser el  lloc preferit que tinc per viatjar  i desprès de conèixer els països mes coneguts  d'aquella zona ,  hem venia de gust visitar un pais que esta sortint de la son de la dictadura militar i que mica en mica sembla que vol obrir-se.

 

Passejar pels carrers de Yangon, la capital es com visitar una gran zona rural, comerç al carrer, barris on la gent esta agremiada en funció del seu ofici, poc o gens ordre , trànsit caòtic on els turismes van avans que les persones i extranyament cap moto, en aquesta ciutat estan prohibides , el motiu, doncs sembla ser  i segons les llegendes urbanes un dia un general va tenir un accident i desde aquell dia les va prohibir, possiblement deu ser altre el motiu però aquest es el que expliquen algunes persones que viuen allà.

 

 

Com a qualsevol poble pots trobar tot el que els camperols produeixen als seus camps,ho venen a la ciutat colze a colze ,  les condicions de neteja no son les mes optimes que he vist en el continent asiàtic , però son les suficients per ells, viatjar a Birmania significa oblidarse per uns dies de grans avingudes amb botigues centres comercials o qualsevol tipus de luxe.

 

 

Segurament una de les imatges que mes sorprenen a les persones que visiten aquest pais es el vermell somriure dels homes d'aquell indret, això es degut al vetel, una arrel que juntament amb tabac  una fulla i impregnats amb un liquid semblant a la calç fan que els sacii la gana entre d'altres coses ,  a mès es adictiu com el tabac, ho masteguen durant una llarga estona i van escopint a cualsevol lloc deixant un rastre vermell i una olor molt peculiar, els efectes secundaris son que et destrossa les dents i et  deixa les genives i les dents vermelles,  a cada cantonada de la ciutat pots veure aquests homes o dones que venen aquest producte.

 

 

Yangon precisament no es una ciutat amb grans monuments per veure , ni tan sols el pais, es un viatge mes de conèixer una manera de viure uns costums o de comparar on som nosaltres  i on estan ells . Potser el lloc mes representatiu per visitar es la Shwedagon Paya, un temple que te la estupa mes alta del pais i on hi ha uns cabells de Buda enterrats , a part d'això la ciutat no disposa de grans monuments i els has d'anar a buscar a les zones mes rurals del pais.

 

 

Un dels llocs obligats a visitar es Bagan , un indret situat al centre del pais, es tracta d'una gran esplanada plena de fins a mil estupes disseminades per tota la zona, moltes d'elles estan bastant malmeses, però en algunes encara es pot entrar, has d'anar amb  cura doncs no tenen cap tipus de manteniment i pots tenir alguna sorpresa, llogar una bicicleta i perdre's pels seus camins es una bona manera de conèixer la zona ,  Afortunadament les autoritats han vist en aquest lloc una bona manera d'aconseguir diners i sembla que ja es plantegen promocionar-lo i donar-li una rentada de cara.

 

 

Aquest es un dels temples budistes mes grans de Bagan, poca cosa mes hi ha a part de l'edifici , no s'han conservat gaire be les pintures que hi habia al seu interior , encara que es veia alguna persona fent un lleuger manteniment, L'arribada d'autobusos amb turistes  per visitar la zona , fa uns anys prohibides o si mes no amb moltes dificultats per poder visitar el pais , es un signe d'aperturisme del pais que necesita l'arribada de turistes, tant per la despesa que fan a nivell basic de carrer en comerços de gent del poble o  com per ser observadors de la realitat Birmana en el que fa referència als drets humans.

 

 

Una de les meves activitats preferides quan faig un viatge es intentar endinsarme una mica en la cultura del pais , i una deles millors maneres es fer un trekking dormint en algun poble apartat de qualsevol carretera, Birmania te bones muntanyes doncs es trova al  sud de China ,Bangladesh i Nepal, per tant encara hi arriba algun cim de la serralada de l'himalaya tot i que no son de les dimensions de la part mes coneguda, el problema es que Birmania te moltes zones excloses a ser visitades pels turistes pels conflictes que mante amb el seus veins, aixi que aquesta vegada hem vaig haber de conformar amb caminar a traves de les montanyes no gaire escarpades de la zona de Kalow.

 

 

Dos dies i una nit donen bastant per poder saber una mica de la part rural del pais, tot i que no es abismal la diferència amb la capital, et permet tenir una relació mes personal amb altres viatgers, en aquest cas vaig coincidir amb uns francesos i unes noies Holandeses, la guia que era de la zona ens va  portar al poble d'uns familiars seus i això ens va permetre poder acostar-nos mes als seus veins.

 

 

Aquella nit vam ser convidats a pendre un te amb una familia , una casa de fusta amb llar a terra, sense llum i on vivien cuatre generacions va ser una bona manera de veure el que significa la familia en aquell pais, sense debtes que es percep que en aquestes comunitats la solidaritat es la mes important moneda de canvi, tots contribueixen a tirar en devant.

 

 

Birmania no es ven a les guies com el pais del somriure, però es un valor en aquesta gent, tenen poc que oferir, la situació del pais es la que es , i crec que afortunadament he arribat aqui en un bon moment, el pais ha de canviar, no se quant, no se com, segur que l'amabilitat la pau la tranquilitat es diluira en quant les grans empreses i el turisme en massa comenci a arribar, pero si que he de dir que el caracter Birmà es un signe d'identitat diferent al de la gent dels paisos del voltant.

 

 

El trekking de Kalow a Inle s'acaba creuant el lloc de mes de 14 quilòmetres en barca, alla pots observar la importancia que te per aquestes persones, el cultiu de l'arròs la pesca i ara el turisme que els fa poder tirar endevant, tot i que la gent que es beneficia del turisme es encara la menys, quan parlo dels beneficis del turisme no hem vull referir a que ells ens han d'estar agraits , hem  refereixo a que amb el turisme poden aconseguir el que el govern no els dona , millor sanitat , millors mitjans millors infraestructures que nosaltres gaudim uns dies però que per ells sempre queden. 

 

 

Inla lake o Nyaungshwe, es un lloc molt tranquil, com tot el pais, aqui tot gira en torn al llac, i es un bon lloc per quedar-se tres o quatre dies, llogar una bicicleta o caminar per qualsevol cami es una bona manera de gaudir del lloc, tot i que al sur del llac s'estan construint alguns resorts i que el poble esta creixent bastant continua sent un lloc per descansar.

 

 

Prova d'això es l'estat en que queden els carrers a partir de les 22:00 hores, moment en que tot tanca, però no nomès aqui, a tot el pais, si viatges a Birmania  buscant natura , un pais encara no conquerit pel capitalisme especulatiu i on encara pots trovar que no estas en un lloc massificat per turistes has encertat amb  el lloc , si pel contrari busques  discoteques  bars i festa aleshores no has anat al lloc adequat .

 

 

Realment et sens molt ben acollit per la gent del pais, no es que constantment t'afalaguin ni que es bolquin en tu, si no que vas pel carrer i facilment la gent et saluda i et somriu, si seus en un bar et pregunten coses i et fan sentir comode i be .

 

 

La ultima part del meu viatge la vaig guardar per la platja , es una bona manera al meu entendre de dir adeu al pais, uns dies de relax sempre van be, tot i que aquest viatge va ser de tot menys estressannt, descomptant els interminables viatges en bus. Chaung Tha Beach va ser el lloc escollit, no habia sentit parlar gaire d'aquesta zona, si que sabia que era la zona mes economica de platja i per aquest motiu i fugint dels grans resorts del nord vam arribar aqui. No es un lloc on trobis massa turisme, la majoria de la gent son birmans que tenen la sort de poder-se permetre pagar uns dies de vacances, aqui gaudeixen de la seva afició al Kareoke a la nit a la sorra de la platja, i a anar amb bicicleta per la platja, mentrestant els extrangers gaudim del sol l'aigua neta i transparenta i els quilòmetres de platges desertes .

 

 

Tres dies  a Chaung Tha beach son suficients, quan viatjo necesito moure´m i vaig decidir anar a les altres platges que hi habia mes al sur, la zona es diu Ngwe Saung, i per arribar hi habia dues alternatives , o agafar el bus 4-5 hores o llogar un moto taxi per creuar tres rius i arribar a desti en una hora, esclar aquesta va ser la opció escollida i vaig encertar, una bona manera de barrejar-se amb la gent doncs travesses algun poble de pescadors i et fas  una mica la idea de com viuen allà.

 

 

Les platges de Ngwe Saung venen a ser mes del mateix, però esta be moure's una mica, potser el mes interesant d'aquesta platja era el petit illot que hi habia davant i on quan baixava la marea podies arribar caminant.

 

Finalment ja a Yangon , tot acaba , el viatge te un balanç  positiu, realment buscava en aquest viatge una experiència diferent a la d'altres anys, i crec que ho vaig aconseguir, Birmania esta avançant i segur que d'aqui uns anys no sera com es ara, també se que he vingut en un moment dolç i que fa uns anys les dificultats eren molt mes grans, es un bon lloc per visitar,  pero...si no has estat mai per Asia ,  recomano avans algun pais del voltant per fer una primera impresió i poder comparar.

 

 

 

 

 

 

KUALA LUMPUR (MALASIA)

Kuala Lumpur ha estat aquesta vegada la porta d'entrada al meu viatge a Birmania, feia tres anys que escollia Bangkok i volia provar una nova opció. De Malasia coneixia poca cosa, que es un pais islàmic moderat, que la seva capital tenia un dels edificis mes coneguts del món i poc mes, tampoc vaig buscar masa informació, el fet de visitar una ciutat fa que perdret pels seus carrers sigui la millor manera de sorpendret.

La primera nit que vaig arribar, ja hem van sorprendre desde lluny aquestes torres que d'aprop encara impresionen mes, es tracta de dues torres enllaçades per un pont , difícil va ser poder enfocar la fotografia doncs encuadrar aquest edifici requeria alguna cosa mes que la meva camara compacta.

Despres de  visitar de nit les torres Petronas  , aquest lloc mereixia repetir la visita de dia, i va ser una gran sorpresa, en la seva part posterior vaig poder visitar els jardins on hi habia un gran espai de silenci en contra del trànsit de la ciutat , un llac on remullarse en els dies de calor , una gran pista per practicar jogging o un bosc on descansar  .

El dia seguent, vaig anar a visitar les Batu caves, un lloc espectacular on es por arribar facilment mitjançant el metro de la ciutat, l'estació KLSentral, nus d'enllaç et porta a qualsevol lloc de la ciutat, metro , sky train,  tren i monorail, a mes de l'estació d'autobusos que et porta a l'aeroport, es una de les ciutats mes fàcils que he vistiat en el que respecta a la mobilitat

 

Les Batu caves es un temple homenatge a la cultura India molt present a la ciutat de Kual Lumpur, aquestes indret per on  s'accedeix per aquestes escales porten a unes coves naturals plenes d'estalactites on hi ha un temple indú, lloc de peregrinació de la comunitat India , l'entrada es gratuita i nomès has d'anar amb compte amb la gran quantitat de monos que nomès estan pendents del menjar que poden prendre als turistes despistats.

Per sort vaig tenir l'oportunitat de trobar un casament indu i poder seguir en part la cerimonia, es una celebració plena de d'actes d'ofrena , molt extranys per mi però de gran colorit i molt dinamica oberta a qualsevol persona que vulgui coneixer aquests rituals

Tot i que hi habia molta gent, en aquest acte nomès era present el nuvi que era sobre qui girava tota la cerimonia, i d'un chaman, o lider religiòs que marcava la pauta.

 

Com qualsevol ciutat important del sud-est asiàtic Kual Lumpur disposa del seu Little India, lloc on la majoria de ciutadans d'aquest origen viuen i s'interrelacionen , tot i que es una ciutat multicultural en el que fa als origens dels seus ciutadans,  conviuen en comunitats diferents , mantenint una bona armonia a l'hora de conviure .

Passejar per els seus grans parcs urbans et fa adonar-te del lloc del món on ets, un pais tropical on la vegetació es sencillament espectacular, per tot arreu pots veure arbres gegants plens de lianes que de no estar en mig d'una ciutat , et farien sentir que ets en mig de la jungla.

Van ser quatre dies de no parar de veure llocs i visitar espais tan diferents com aquest, china town, un bon lloc per quedarte on pots trobar tot el que necesites, bon menjar falsificacions, molta gent amunt i avall, i un no parar, seure en una terrassa per pendre una cervesa i deixar pasar les hores es una bona manera de descansar dels llargs passejos del dia i de xerrar una estona doncs fàcilment pots conèixer altres viatgers que estan de pas i que et poden facilitat informació de quasi qualsevol lloc on vulguis anar.

A la nit aquest ambient creix i el costum es sopar a qualsevol de les taules que pots veure a totes les voreres, menjar chinès de qualitat i a bon preu, la majoria de coses no saps ni que son però probar-les et fa descobrir lo fantastica que es la cuina chinesa, que no te res aveure amb els restaurants que podem trobar a la nostre ciutat.

No s'ha de ser massa escrupulòs amb el menjar, això es una nova experiència i sencillament t has de deixar portar pel lloc on ets i acostumarte al ritme de vida d'aquest lloc ,  això fara que el teu viatge sigui mes intens.

Com no podia ser aquesta comunitat tambè disposa dels seus llocs de culte, difícils per no dir impossibles d'entendre, rituals , ofrenes, veure com conviuen tantes religions i lo tolerants que son entre ells et fa veure que hem d'apendre molt en el que fa a convivencia entre diferents cultures.

Kual Lumpur, es un lloc fantàstic, a hores d'ara nomès tinc bons records, i tot i que sols conec la seva capital estic segur de que Malasia  ha d'oferir molt mes del que vaig poder gaudir a Kual Lumpur, estic segur de que en un futur tornare, Malaca , Borneo, etc...