El riu Mekong fa de frontera entre Tailandia i Laos, ni tan sols existeix un pont per creuar

martes, 2 de febrero de 2010

THAILAND 2010

Aquest es el meu inici de viatge organitzat pel meu compte, nomès comptava amb el meu bitllet d'avió, la bona companyia d'un amic, i molta il-lusió , en contra la barrera de l'idioma que amb ganes de voler-se comunicar es supera sense cap dificultat, es clar que desprès d'aquest viatge vaig entendre la importancia d'apendre anglès doncs et dona la oportunitat d'intercambiar experiències amb altres persones.
El primer lloc on arrives es el popular carrer Kao San Road a Bangkok, aquest carrer ve  a ser una mena de rambles de Barcelona per on caminen infinitat de turistes que no opten per anar amb viatge organitzat i sols amb la seva motxila i una guia de viatges van fent camí dia a dia, aqui pots trobar desde roba, menjar ,agencies de viatges, internet ,bars ,tatuadors, en fi  tot el necesari i tot i que es molt agobiant doncs sempre esta ple de gent, pasar un parell de dies sempre esta be, però per mi es un  lloc de partida no un lloc per quedar s'hi, per tant vam comprar el nostre ticket nocturn de tren llit per anar al nord a la ciutat de  Chiang Mai on voliem anar desprès d'estar  dos ties en aquesta gegant ciutat de nou mil-lions d'habitants  per fer un trekking per la jungla Tailandesa.

el palau reial es impresionant , esta situat molt a prop de la zona de Kao San, i te en el seu interior un buda molt sagrat de pedra verda així com un buda estirat de mes de 10 metres, el problema que te es que es tan centric i popular que te llargues cues d'entrada i desprès de visitar la ciutat ja estas cansat de veure tants temples , a les rodalies del palau reial  hi ha uns cuatre o cinc temples molt espectaculars on no s'ha de fer cua per entrar
la figura de buda es omnipresent de fet la gran majoria de la població es budhista i practicant , una religió molt tolerant que no exclou sino que accepta les demès creences
La ciutat d'Ayuttaya es trova molt a prop de  Bangkok, aproximadament a una hora i mitja en cotxe , era l'antiga capital de Tailandia i conserva unes espectaculars runes religioses que han hagut de reconstruir doncs incendis saquejos i guerres van malmetre aquest indret.

Ja arribats a Chiang Mai hem vaig decidir a fer un trekking d'un parell de dies, es un bon lloc per fer-ho, i per conèixer gent, en aquesta ocasió ens acompanyava un guia local que es deia Jo i una parella d'austríacs que també es trovaben vitjant per països asiatics durant un parell de mesos.
La nit es un bon moment per intercambiar experiències cadascú explica les coses que ha viscut en el seu viatge , sembla mentira però sense entendrens amb l'idioma al final pots arrivar a establir una bona comunicació, suposo que les cerveses van ajudar, ens trobavem en un petit poble de 50 habitants sobre les muntanyes on no hi habia ni aigua corrent ni llum elèctrica, nomès les espelmes i la llum de la lluna ens deixaven entreveure els camins de terra i pols on estaven construides les febles cases de fusta

Una de les coses que més m'emocionava d'aquest viatge era poder observar animals en el seu esta natural, això no va ser possible del tot, doncs la ma de l'home els ha arraconat bastant, però veure un elefant d'aprop asseguro que impresiona així que no vaig desaprofitar l'ocasió d'intimar una mica.
Aquest viatge volia veure molt i tenía poc temps, van ser 24 dies en els que vam fer molts quilòmetres en tot tipus de transport, tenía clar que volía dedicar la part final a visitar la  platja i desde Chiang Mai vam volar fins Surat Thani, una petita ciutat dins la península que tenía petites embarcacions nocturnes de càrrega   i a bon preu , on compartiem espai amb paqueteria ,motos ,aliments etc i que ens portava fins l'illa de Ko Samui, el viatge va ser dur, dormint a terra sobre fusta ,amuntegats mes de 40 persones de diferents països , sense salvavides i amb uns grans escarbats que et pujaven pel braç quan et quedaves adormit, vam arrivar pitjor del que haviem sortit però es part del viatge.
Ko Samui te unes platges espectaculars sorra blanca i fina i l'aigua transparent i calenta realment es una platja de película , no esta massa masificada el problema es que aquesta illa es paradis dels anglesos amb tot el que comporta de dia es tranquila i plàcida i de nit al poble de Chaweng es transforma en ciutat d'alcohol i discoteca, potser es la illa mes urbanita i amb menys esperit viatger pero un parell de dies de festa sempre van be.
Aprofitar el temps es important, i llogar unes motos per recorrer la illa sensera en aproximadament tres  hores et fa veure paisatges increibles , boscos de palmeres que no s'acaven i que arriven fins la linea del mar  i petites cales on banyar-se i on no hi ha ningú , malauradament algunes son privades i no permeten l'accès a qualsevol tot i així no et canses mai de veure qualsevol racó.
Ko Phangnan va ser la seguent illa que vam visitar, vam fugir de la comercial "Moonlight party" que es celebra a l'altre part de l'illa i que basa el seu exit en la ingesta descontrolada d'alcohol els dies de lluna plena i ens vam decidir per visitar llocs mitjanament salvatges, així vam trobar Bottle Beach, una platja aïllada on nomès es pot arrivar amb barca i que te una cincuantena de bungalows, de sorra blanca i tranquila es el lloc adequat per quedar-s'hi uns dies ,si el que realment vols es gaudir de llocs especials en el teu viatge
Aquesta platja es molt salvatge i això es lo bo que te, no hi han carreteres no hi han discoteques no hi ha res que desentoni , tranquilitat ,  musica  de fons , el lloc ideal per llegir un llibre, menjar, mirant el mar  , pensar i descansar, a la nit la poca gent que hi ha , gent  que viatgen pel seu compte , s'ajunten al costat d'algunes fogueres que es fan a la sorra  per xerrar i xerrar tocar la guitarra i compartir unes cerveses.
Però esta clar que mes de tres dies en un lloc era deixar de veure altres, vam decidir  de marxar direcció a una altre illa on treballava un conegut, ell era instructor de buceo i aquesta illa es diu Ko Tao, paradis de la gent que vol fer submarinisme i on per pocs diners pots treure't el titol, aqueat illa es propera a les altres dos i cada una te un ambient diferent, aqui la gent no es tan fiestera sino que s'ajunta en grups a la nit per ballar sobre la sorra del mar esperant que pugi la marea  , un ambient molt internacional que no vol semblar-se a la festa anglesa de Ko Samui 
Les posades de sol son espectaculars i pots veure com es retira la marea deixant lloc a un gran passeig per tal de que la gent pugui caminar visitant les diferents terrasses amb musica chill out que es posen a la tarda i on es possible sopar una barbacoa a molt bon preu a base del peix que han agafat el mateix dia els pescadors locals.
Evidentment es un ambient molt sa , ple de gent divertida de tots els recons del món amb nomès ganes de pasar-ho be, auatralians sud-africans austriacs alemanys suecs ....
Però seguiem amb la nostra línea de no voler estar mes temps del necesari, el pais es gran i en la última setmana teníem un parell de llocs apuntats a la nostra guia ,  vam saltar a Kanchanaburi ciutat interior on es trova el famós pont sobre el riu Kwai , i proper a les catarates d'Erawan .En aquesta imatge podem veure un petit tigre, animal  que era objectiu dels turistes per unes poques monedes era possible fotografiar-se amb ell  es clar que necesitava del seu biberó per tal de que estigues quiet
el pont es trova al mig de la ciutat, avui en dia es un reclam turistic i un antic tren fa el recorregut que pasa per el pont de la pelicula situat una quilometres enllà d'aquesta fotografía .
En mig d'aquesta ciutat trovem diferents cementiris del aliats que van morir treballant en la construcció d'aquest línea ferrea a consequencia de les epidemies les tortures i l'esgotament a que van ser sotmesos per part de l'exèrcit Japonès.
moltes vegades hem pregunten , que tal el menjar? la veritat es que molt be el menjar es molt sa principalment a base d'arròs i pasta això si molt picant per la cual cosa sempre habia de demanar " with out spice" o hi habia la possibilitat de deixar el menjar al plat, en fi aquests son dos dels millors racons per mi de Bangkok situats al carrer Rambutrii, i on vaig pasar unes quantes hores ,  la terrassa per menjar i en front el bar per pendre unes cerveses, lloc ideal per pasar la tarda veient pasar gent,
I si mai heu d'anar, no dubteu en tastar el famós Pad Tai de Kao San Road a base de pasta verdura i si vols ou batut , es genial i el seu preu 30 centims d'euro, suficient per aguantar una bona estona.
en fi han estat 24 dies de recorrer mes de 2000 kilometres evidentment es nomès una part del pais , hem queda la sort de que hem queda molt per veure així que segur que tornaré.