Vietnam es l'últim pais que hem quedava per veure del sud est asiàtic continental, la veritat es que no tenia massa informació , amb la meva experiència viatjant per altres països del voltants vaig fer-me un patit patró de viatge no estresarme i veure que tal sortia tot, sincerament aquest viatge hem venia de molt gust per desconectar una mica de la meva vida a Barcelona. La primera parada va ser Ho chi minh o el que es el mateix Saigòn , on arribava l'avió, d aqui vaig agafar un vol fins a Hanoi que es veritablement on vaig començar el viatge, així la ruta consistia en començar pel nord i acabar al lloc d'inici. Hanoi es una ciutat una mica caotica, el trànsit de motos sense semafors hem costar algun ensurt, al final acabes adaptant-te a la ciutat i entenent la seva manera de moure´s . Allà vaig visitar el palau on resta el mausuleu de Ho Chi Minh, una zona verda amb un gran llac on els vitnamites peregrinen per fer homenatge al seu lider , visitar caminant els parcs i els grans llacs de la ciutat es una bona manera de coneixer la ciutat.
La nit de Hanoi es molt diferent , al districte antic molta gent surt a seure a les moltes cadires que troves on sopar i beure cervesa a un preu mes que raonable i fan un bon moment per conèixer gent , per conseguir informació i compartir experiències o sencillament per gaudir del moment , casi qualsevol cosa es posible, pots trobar motos adaptades que et preparen menjar tipic del pais , com algun anònim que s'atreveix a fer un concert de vegades mes per efectes de l'alcohol , o un vehicle de grans dimensions que feia que tothom s'haguès d'aixecar per no ser atropellats , tot això es el que fa que m'agradi viatjar .
Aquest viatge tenia una durada de 20 dies així que planificar be les etapes era relativament important, tampoc volia portar presa, esta clar que mes val no correr i visitar allò que vull veure , que correr massa i no poder estar al detall dels llocs que visito. Vaig decidir no visitar Sapa , un lloc molt típic ple de bancades d'arròs perque el temps no era bo, l'alternativa va ser anar direcció a la costa per desde allà anar baixant seguint la costa. La seguent ciutat va ser Halong, on hi ha la famosa badia i patrimoni de la humanitat, es tracta d'una zona d'illes , gairebe 2000 de roca Kàrstica i que ofereixen un paisatge únic al món, totes elles deshabitades i on podem trobar coves realment espectaculars, el problema d'aquesta visita es que va molt teledirigida i es un circuit del qual no et pots sortir per res , fent que perdi una mica d'encant.
Aqui tens diverses alternatives, molta gent agafa el circuit on pots dormir al vaixell i veure els illots durant dos dies, jo ho vaig considerar excesiu i vaig agafar una ruta d'un dia, sincerament crec que vaig fer be. Halong Bay esta a unes 6 hores de Hanoi en bus , el que fa que molta gent no arribi al poble i es quedin a l'embarcador i al dia seguent agafin l'autobús de tornada, jo si que m hi vaig acostar, es un poble bastant desert en aquestes dades de l'any sense massa encant pels turistes, tot i així barrejar-se en alguna taberna de vietnamites i beure unes cerveses es una manera de sentir-se mes integrat en la seva cultura.
Desprès de visitar Halong on el temps era una mica fred, la seguent ciutat a visitar era Hue, 18 hores de bus m'esperaven així que una bona opció era comprar un bitllet amb bed bus, una bona alternativa que et permet viatjar de nit i estalviarte una nit d'hotel, he de reconeixer que aquests trajectes son durs, pero mereixen la pena. Hue es una ciutat que viu a la vora del riu no hi queden masses restes antigues excepte una fortalesa i l'antiga ciutadella del rei de Vietnam , avui en dia esta molt deteriorada pero sembla que estan invertint en reconstruir-la, a part d'això es una ciutat molt tranquila , per les persones que vulguin visitar tunels del vietcong de l'epoca de la guerra contra els americans es una bona parada una mica al nord de Hue es trova la zona desmilitaritzada.
Continuavem fent la nostra ruta i tot i que el transport públic a Vietnam funciona molt be, vam decidir fer la distància que separa Hue de Hoi An d'aproximadament 200 quilòmetres en unes motos llogades que podiem lliurar a l'arribada mentre les nostres motxiles viatjaven en bus, sense dubte una molt bona experiència tot i que no apta per persones neguitoses, la carretera dolenta ,estreta , el trànsit perillòs doncs aqui te preferència el vehicle mes gros , i no pots despistar-te ni un moment,
La ruta pujava un port de muntanya, una zona molt maca de la que no sabia que hem trobaria un bunquer de la guerra amb els americans, el fet d'improvisar et porta aquestes satisfacions, desprès vam continuar la ruta , per arribar a Hoi An teniem que creuar una ciutat de dos milions d'habitants, sense indicacions, sense semàfors , finalmment vam tenir una mica de sort i vam trabar la ruta .
Hoi An es una ciutat molt diferent a la resta de Vietnam, autentica , tradicional, be suposo que per això es considerada patrimoni mundial per la UNESCO, ciutat petita de cases baixes te un encant especial quan arriba la nit i tota la zona del riu s'omple de fanalets vermells que li donen un aire màgic, llàstima que les càmeres compactes no puguin recollir el color de la nit en aquesta ciutat, un dels punts mes emblemàtics es el pont japonès, un regal del poble nipó a aquesta ciutat,
Nha Trang es el primer destí de platja que vam visitar, la veritat es que Vietnam no es un pais que tingui grans i bones zones de platja com altres països del seu voltant, però be, tot s'ha de veure, en si aquesta ciutat vindria a ser el Lloret de Catalunya, ple d'edificis alts i sobretot de turisme rus, practicament tot esta enfocat cap a ells, però tot i així caminant per la ciutat acabes trobant el teu lloc. Les platges son el que veieu, estan molt be però no espereu platges paradisiaques .
La seguent etapa del viatge era Mui Ne, molts quilòmetres en bus nocturn i el viatge s'acabava , aquesta era una aturada intermitja avans d'arribar a Saigon, es tracta d'un poble mariner bastant deixat i amb una platja molt petita on no es pot estar pel vent, de fet aquest es un paradís pels amants del kite surf, la vida aqui es molt tranquila i a part de passejar pel passeig maritim i visitar unes dunes poc es pot fer. A la nit moltes barbacoes de peix dels pescadors , amplen aquest passeig on es fàcil trobar cocodril, això no m ho esperava, popular en el menú de Vietnam es menjar gos però nomès en un restaurant vaig trobar aquest plat a la carta, els esterotips de vegada es queden en això.
Ja d'arribada a Saigon vam anar a visitar el museu de la guerra, allà pots veure restes de la maquinaria de guerra que els americans es van deixar desprès de la guerra, tancs avions helicòpters, però tambè hi ha un museu on expliquen el que va ser i va significar la guerra, les atrocitats que es van fer i això et fa reflexionar sobre el que es una guerra per la gent civil , que tot i estar al marge del conflicte acaven patint les consequències ,
Una de les coses que no oblidaré de Vietnam es el frenètic trànsit de motos, dues , tres , fins a cuatre persones es poden moure en una sola moto, les voreres s'habilitan per ells i sempre es el vianant qui ha de pendre cura, curios, però això es el que m'agrada quan viatjo, trobar coses diferents i aquesta es una d'elles.
Pel que fa al menjar Vietnam no hem va defraudar, he de reconèixer que del sud-est asiàtic la cuina Tailandesa es molt mes acurada que la d'aquest pais, també vaig poder percebre que el menjar mes autèntic es trova a la zona centre on els pobles petits han conservat mes les antigues i clàsiques receptes . En definitiva Vietnam es un pais interesant de conèixer, no es caracteritza per tenir les millors platges ni els millors temples , però te el seu propi estil i això es el que queda desprès de visitar cada pais.
