Al 2011 vaig visitar Angkor Wat , l'antiga capital de Cambodja situada molt a prop de la ciutat de Siem Reap i on es trova el temple religiòs i espectacular mai construit per l'home, diuen que es la 7ª maravella del món però per a mi , crec que hauria d'esser entre les 5 primeres. Nomès conèixia una part molt petita de Cambodja així que ja hem vaig plantejar que hauria de tornar per conèixer la resta del pais, tot i les limitacions que te doncs endinsar-se en segons quines zones te un alt risc de perill pels milers de mines anti persona que encara hi ha per arreu del pais.
Desprès de creuar la caòtica frontera desde Tailàndia on et fan esperar i esperar i intentan treure't amb poca gràcia algun dolar vaig arribar a Sihanoukville desprès de 7 hores de viatge amb furgoneta. Aquesta ciutat de costa, i platja de Cambodja on la gent adinerada del pais va els caps de setmana a gaudir del temps lliure, no disposa de grans platges de sorra blanca comparant amb la veïna Tailàndia però com el meu viatge a part de turisme busca saber alguna cosa més , vaig averiguar de que en la guerra que van tenir amb el veí Vietnam van perdre la zona costera que disposava de les millors platges, tot i aixó es un lloc tranquil i relativament relaxat on descansar uns dies gaudint del menjar Khamer ,i de llargs passejos per la ciutat .
Cambodja es una mica com mostra aquesta fotografia de la ciutat de Kampot, un lloc mig adormit en el temps que ara comença a despertar desprès de molts anys de guerres , de ser un pais volgut per moltes potencies com França que va deixar moltes empremtes com arquitectura i llengua , a ser un pais oblidat per la comunitat internacional mentre es produia un cruel autogenocidi per part d'uns rebels que van tenir atemorit tot un pais. A Kampot tot pasa molt a poc a poc, de fet aquesta ciutat com moltes altres del pais viuen de generadors que els hi proporciona electricitat doncs el pais no disposa de mitjans per produir electricitat i aquesta es paga en proporció mes cara que a europa
En tots els meus viatges fer un trekking es un dels meus objectius, en aquest cas no va ser possible fer un de mes d'un dia per la qual cosa vaig realitzar una excursió al parc nacional de Bokor, un lloc molt especial que te els seus dies comptats doncs properament serò deforestat per construir una macrourbanització, de totes maneres va valer la pena la caminata tot i que les fonts i els rius baixaven sense gaire aigua.
La petita ciutat de Kep es un bon lloc per pasar un dia, segurament d'aqui a uns anys sera un important punt turistic, ja que es pot veure com comencen a construir masivament, de totes maneres ara encara hi ha pocs turistes i els pocs que hi han son els que van a menjar els crancs que les cambodjanes agafen davant teu i en unes olles et cuinen, de moltes maneres encara que els mes sol-licitats son els que fan amb el famós pebre de la zona.
Visitar Cambodja implica conèixer la seva historia recent , així doncs en arribar a Phnom Pehn , la capital vaig dedicar un dia a visitar la presó S-21 on eren traslladats tots aquells que els Khamers Rojos anomenaven enemics del poble, allà eren torturats de la manera més salvatge fins que confesaven allò que els seus torturadors volien que diguesin. Segons el cap d'aquesta presó no hi havia resposta correcta als seus interrogatoris, descàrregues elècriques amputacions , ofegats sota l'aigua , colpejats qualsevol sistema doloròs era bo per tal de que diguesin allò que volien sentir, tot acavaba amb una confesió de culpabilitat que era la manera en que els 17.000 camboyans que van pasar per aqui pensaven que seria la manera d'acabar amb aquest patiment, però no era així encara els esperava alguna cosa pitjor.
Una de les coses que mes m han impactat al llarg dels meus viatges es visitar-trepitjar un camp d'extermini, per mes que t expliquin o vegis mai seràs capas de sentir el que es sent caminant per un lloc on hi ha hagut tant de dolor, els forats que podeu veure corresponen a foses ja obertes on s'amuntegaven els morts, així fins a 17.000, molts oi? ja han hagut de parar doncs no tenen lloc ni diners per continuar exhumant victimes per la cual cosa es frequent caminar al llarg del camp podent observar osos i roba que la mateixa terra torna a la superficie, sens dubte no vaig ser capaç de trobar ni una sola justificació a aquest genocidi.
La ultima part del meu viatge la vaig dedicar a conèixer la capital Phnom Pehn, de fet aquesta ciutat no te masses llocs d'interès, a part de el palau reial que ve a ser una còpia a menys del gran palau que hi ha a Bangkok, de totes maneres visitar els palaus amb les seves antigues pintures i estatues no deixa de ser una visita a perdre's . La resta de la ciutat es un autentic caos milers i milers de motocicletes sense cap semàfor fan de la ciutat un niu de contaminació , creuar el carrer es també un exercici de risc.
Cambodja ha estat la primera vegada que realitzava un viatge sol, i tot i el neguit que tenía finalment va ser una gran experiència per a mi, sens dubte no m'arrepenteixo d'haber anat sol ni de visitar aquest pais, tot i les petites dificultats que et troves al creuar la frontera, Cambodja es un pais mes per conèixer que per visitar
