El riu Mekong fa de frontera entre Tailandia i Laos, ni tan sols existeix un pont per creuar

martes, 18 de septiembre de 2018

ANGKOR WAT, CAMBODIA 2011

Reconec que Angkor era una gran desconeguda per a mi, aquesta antiga ciutat situada a 5 quilòmetres de l'actual Siem Reap es tota una joia del país, es tracta del temple religiós mes gran del mon , construït per l'imperi Jemer entre el segle IX a XIV, va ser abandonada i tan sols alguns camperols hi vivien sense donar la importancia que tenía aquest enclau , Angkor  estava  d'esquenes a la resta del món envolcada per un espès bosc que no deixava entre veure res d'aquesta ciutat, fins que un naturalista francès quasi per casualitat la va trobar.
Avui en dia es patrimoni mundial de la Unesco, coneguda com a Angkor Wat, es una ciutat que estava amurallada plena de temples i on en aquella època hi vivia mes gent que a la ciutat de Londres, feta de pedra tallada, transportada des de llargues distancies , avui en dia encara manté en peu la majoria de les seves desenes de temples, muralles, ponts i estancs  , això si el temps ha passat  i moltes pedres han caigut o estan a punt de caure,  el govern de Camboia no es el suficientment capaç de mantenir aquest indret doncs comença a recuperar-se d'anys de pobresa i de genocidi del dictador Paul Pot que va enfonsar el pais. aportacions com les de la Unió Europea , el govern de la India el Japo o China , apadrinant alguns d'aquests temples fan que poguem continuar caminant per les seves pedres imaginant com vivia aquella civilització.

Angkor Wat es el principal d'aquests temples i el que dona nom a la ciutat, envoltat de boscos manté al seu interior molts passadissos i cambres en perfecte estat de visita on els nobles de l'epoca vivien i dirigien el seu exercit.

Fortament protegit, observava els seus accessos pensant en com l'home va ser capaç de dissenyar aquesta inmensa ciutat, algunes de les seves entrades   son difícils per accedir doncs el desgast del temps i el mal estat dels esglaons fan no arriscar-se mes del compte per tal de no acabar el viatge amb una " averia" que puguès esguerrar el que quedava.
Avui en dia continuen intentant posar a lloc moltes pedres, es difícil per que tot s'ha de fer a ma i els mitjans son pocs, el país no disposa de recursos i les ajudes arriben gracies a mecenatges no sempre regulars.

les seves parets , gravades expliquen com eren les guerres d'aquella època com el rei dirigia els seus exèrcits i com d'important eren els animals tant per fer la guerra com per les tasques de camp , així en molts recons s'observa tant en gravats a la pared com en monuments com l'elefant era un animal venerat.

A un parell de quilòmetres i sempre dins de l'anella d'Angkor Wat , vaig visitar altre dels grans temples , es diu Bayón i te un caire potser més religiós que l'anterior en aquest destaquen les desenes de cares del rei fetes per multitud de pedres i composades com un puzle, estava una mica pitjor conservat que Angkor però entrar i caminar per l'interior del seus passadissos i sales  va ser un bon passeig per la historia, hem preguntava que tindrien les piràmides d' Egipte o altres indrets per ser molt mes coneguts que aquest indret.

Tant en aquest temple com en molts altres mes petits, potser hi han una cinquantena , podem veure la cara del rei mirant des de llocs elevats, es diu que era una manera d'inflingir por als seus súbdits al pensar que el rei els mirava i estaven sempre controlats.

La visita de cada temple et pot portar  hores doncs tots els racons tenen el seu encant, la calor es molt forta i a la sortida de cada temple pots trobar nens que et venen begudes postals polseres etc.. realment son insistents però a diferencia d'altres llocs aquí saben acceptar un no, i la seva resposta mai es una mala cara sempre un somriure

 El tercer gran temple a visitar es Ta Prohm, on hi ha uns espectaculars arbres que nèixen sobre les pedres i que amb els anys han anat fent unes arrels com no havia vist ni tan sols imaginat, aqui vaig trobar juntes la màgia de la natura amb lo impresionant que pot arribar a fer l'esser humà, sens dubte un lloc per no oblidar mai.

Qui aguanta a qui? les pedres a l'arbre o l'arbre a les pedres, no n'estic segur el que esta clar es que conviuen perfectament, es veu que s'habia parlat de tallar aquestes arrels per que amb  la  seva força escanyava aquestes construccions , però al final es va creure que com que només passava en aquest temple fou bo deixar-ho així tal i com va ser trobat,

La natura vol el que es seu i continua avançant ,  moltes pedres esperen a terra a que potser algun dia algú intentara posar les allà on hi eren mentrestant resten observant el seu entorn, Aquest temple es on es va rodar alguna sequencia da la pelicula Indiana Jones
La figura de buda es omnipresent, tots els temples encara que estiguin mig derruïts siguin grans o petits tenen el seu racó on es venerat mitjançant ofrenes i on la gent agraeix o fa peticions a la divinitat , jo vaig fer la meva petició amb aquesta vareta d'incens .

Al final estas tant esgotat que ja als temples menors ja no els prestes la mateixa atenció, sens dubte es una llarga jornada, per això si mai heu d'anar comenceu sempre pels temples petits, així cada vegada quedareu mes sorpresos .

Jo sols vaig poder estar dos dies i tres nits, el necessari com a mínim son tres dies complerts si no vols anar mes de pressa del necessari, això si hi ha moments per tot i veure els micos de prop et fa adonar-te de que entre ells i nosaltres......potser hi ha mes d'alguna en comú.

En tres dies no dona temps de massa , ni tan sols de conèixer un país però si que et pots fer una idea de com son les seves gents, aquest país va ésser maltractat tant per guerres com per tirans, ens deixa la trista imatge de veure loallò que pensem que no passa per que no ho vivim de prop, les guerres van marxar i allò que ells no volien els hi vam deixar.

per alguns carrers turístics veia grups de musica tradicional laosiana que demanen unes monedes recordant-nos el per que de la seva desgràcia, no  sabia si hem donava mes pena el que veia o el que era capaç l'home de fer , el que si sabia es que jo estava mes trist que ells.
Siem Reap es una tranquil·la ciutat, a la tarda i una vegada tanca Angkor , pots passejar pel seu antic barri francès , especialment el carrer vuit on hi ha unes terrasses on seure i veure gent caminant amunt i avall , esta al costat del night market on podem trobar tot tipus d'artesania i unes quantes falsificacions.
I per acabar menjar al carrer com es costum una olla laosiana  feta a base  de vegetals, amb carn  pasada  per  ou batut i que tenia un fogonet al seu interior que et permetia fer-ho tu mateix  , estava molt bona tot i la seva senzillesa, potser l'entorn millora el gust de les coses 
Tres nits i dos dies molt intensos, realment la pallissa d'autobus i la mala estona que vaig passar a la frontera hem van compensar. Cuan faig un viatge se que no repetiré lloc però amb Angkor, haure de fer una excepció.

2 comentarios:

Caitlin dijo...

Los fotos son INCREIBLES!!!!!!!! Estas haciendo una adventura magnifico. Ademas no te dicho pero tu me inspirabas con tu vacaciones a tailandia y tengo muchas ganas de ir un dia...

Estoy super feliz que me invitaste a tu blog aunque no entiendo todo. :)

No he escuchado de ti en...mucho tiempo! Estoy a punto de graduarme y hace 5 dias recibi un trabajo en San Diego haciendo marketing! Y con beneficios y servicios medicales :) Estoy muyyyyy contenta. Quizas la cosa mas chula es que mi oficina es una manzana desde el mar. Que bonito no?

cuidate!
besos,

Cait

biel dijo...

ei, molt xulo el blog, m'agrada! i les fotos son bones, tenc un record excel.lent de Siem Reap i Angkor