VIETNAM

Vietnam es l'últim pais que hem quedava per veure del sud est asiàtic continental, la veritat es que no tenia massa informació , amb la meva experiència viatjant per altres països del voltants vaig fer-me un patit patró de viatge no estresarme i veure que tal sortia tot, sincerament aquest viatge hem venia de molt gust per desconectar una mica de la meva vida a Barcelona. La primera parada va ser Ho chi minh o el que es el mateix  Saigòn , on arribava l'avió, d aqui vaig agafar un vol fins a Hanoi que es veritablement on vaig començar  el viatge, així la ruta consistia en  començar pel nord i acabar al lloc d'inici. Hanoi es una ciutat una mica caotica, el trànsit de motos sense semafors hem costar algun ensurt, al final acabes adaptant-te a la ciutat i entenent la seva manera de moure´s . Allà vaig visitar el palau on resta el mausuleu de Ho Chi Minh, una zona verda amb un gran llac on els vitnamites peregrinen per fer  homenatge al seu lider , visitar caminant els parcs i  els grans llacs de la ciutat es una bona manera de coneixer la ciutat.

La nit de Hanoi es molt diferent , al districte antic molta gent  surt a seure a les moltes cadires que troves on sopar i beure cervesa a un preu mes que raonable i  fan  un bon moment per conèixer gent , per conseguir informació i compartir experiències o sencillament per gaudir del moment , casi qualsevol cosa es posible, pots trobar motos adaptades que et preparen menjar tipic del pais , com algun anònim que s'atreveix a fer un concert de vegades mes per efectes de l'alcohol , o un vehicle de grans dimensions que feia que tothom s'haguès d'aixecar per no ser atropellats , tot això es el que fa que m'agradi viatjar .

Aquest viatge tenia una durada de 20 dies així que planificar be les etapes era relativament important, tampoc volia portar presa, esta clar que mes val no correr i visitar allò que vull veure , que correr massa i no poder estar al detall dels llocs que visito. Vaig decidir no visitar Sapa , un lloc molt típic ple de bancades d'arròs perque el temps no era bo, l'alternativa va ser anar direcció a la costa per desde allà anar baixant seguint la costa. La seguent ciutat va ser Halong, on hi ha la famosa badia i patrimoni de la humanitat, es tracta d'una zona d'illes , gairebe 2000 de roca Kàrstica i que ofereixen un paisatge únic al món, totes elles deshabitades i on podem trobar coves realment espectaculars, el problema d'aquesta visita es que va molt teledirigida i es un circuit del qual no et pots sortir per res , fent que perdi una mica d'encant.

Aqui tens diverses alternatives, molta gent agafa el circuit on pots dormir al vaixell i veure els illots durant dos dies, jo ho vaig considerar excesiu i vaig agafar una ruta d'un dia, sincerament crec que vaig fer be. Halong Bay esta a unes 6 hores de Hanoi en bus , el que fa que molta gent no arribi al poble i es quedin a l'embarcador i al dia seguent agafin l'autobús de tornada, jo si que m hi vaig acostar, es un poble bastant desert  en aquestes dades de l'any sense massa encant pels turistes, tot i així barrejar-se en alguna taberna de vietnamites i beure unes cerveses es una manera de sentir-se mes integrat en la seva cultura.

Desprès de visitar Halong on el temps era una mica fred, la seguent ciutat a visitar era Hue, 18 hores de bus m'esperaven així que una bona opció era comprar un bitllet amb bed bus, una bona alternativa que et permet viatjar de nit i estalviarte una nit d'hotel, he de reconeixer que aquests trajectes son durs, pero mereixen la pena. Hue es una ciutat que viu a la vora del riu no hi queden masses restes antigues excepte una fortalesa i l'antiga ciutadella del rei de Vietnam , avui en dia esta molt deteriorada pero sembla que estan invertint en reconstruir-la, a part d'això es una ciutat molt tranquila ,  per les persones que vulguin visitar tunels del vietcong de l'epoca de la guerra contra els americans es una bona parada  una mica al nord de Hue es trova la zona desmilitaritzada.

Continuavem fent la nostra ruta i tot i que el transport públic a Vietnam funciona molt be, vam decidir fer la distància que separa Hue de Hoi An d'aproximadament 200 quilòmetres en unes motos llogades que podiem lliurar a l'arribada mentre les nostres motxiles viatjaven en bus, sense dubte una molt bona experiència tot i que no apta per persones neguitoses, la carretera dolenta ,estreta , el trànsit perillòs doncs aqui te preferència el vehicle mes gros , i no pots despistar-te ni un moment,

La ruta pujava un port de muntanya, una zona molt maca  de la que no sabia que hem trobaria un bunquer de la  guerra amb els americans, el fet d'improvisar et porta aquestes satisfacions, desprès vam continuar la ruta , per arribar a Hoi An teniem que creuar una ciutat de dos milions d'habitants, sense indicacions, sense semàfors , finalmment vam tenir una mica de sort i vam trabar la ruta .

Hoi An es una ciutat molt diferent a la resta de Vietnam, autentica , tradicional, be suposo que per això es considerada patrimoni mundial per la UNESCO, ciutat petita de cases baixes te un encant especial quan arriba la nit i tota la zona del riu s'omple de fanalets vermells que li donen un aire màgic, llàstima que les càmeres compactes no puguin recollir el color de la nit en aquesta ciutat, un dels punts mes emblemàtics es el pont japonès, un regal del poble nipó a aquesta ciutat,

Nha Trang es el primer destí de platja que vam visitar, la veritat es que Vietnam no es un pais que tingui grans i bones zones de platja com altres països del seu voltant, però be, tot s'ha de veure, en si aquesta ciutat vindria a ser el Lloret de Catalunya, ple d'edificis alts i sobretot de turisme rus, practicament tot esta enfocat cap a ells, però tot i així caminant per la ciutat acabes trobant el teu lloc. Les platges son el que veieu, estan molt be però no espereu platges paradisiaques .

La seguent etapa del viatge era Mui Ne, molts quilòmetres en bus nocturn i el viatge s'acabava ,  aquesta era una aturada intermitja avans d'arribar a Saigon, es tracta d'un poble mariner bastant deixat i amb una platja molt petita on no es pot estar pel vent, de fet aquest es un paradís pels amants del kite surf, la vida aqui es molt tranquila i a part de passejar pel passeig maritim i visitar unes dunes poc es pot fer. A la nit moltes barbacoes de peix dels pescadors ,   amplen aquest passeig on es fàcil trobar cocodril, això no m ho esperava, popular  en el menú de Vietnam es menjar gos però nomès en un restaurant vaig trobar aquest plat a la carta, els esterotips de vegada es queden en això.

Ja d'arribada a Saigon vam anar a visitar el museu de la guerra, allà pots veure restes de la maquinaria de guerra que els americans es van deixar desprès de la guerra, tancs avions helicòpters, però tambè hi ha un museu on expliquen el que va ser i va significar la guerra, les atrocitats que es van fer i això et fa reflexionar sobre el que es una guerra per la gent civil , que tot i estar al marge del conflicte acaven patint les consequències ,

Una de les coses que no oblidaré de Vietnam es el frenètic trànsit de motos, dues , tres ,  fins a cuatre persones es poden moure en una sola moto, les voreres s'habilitan per ells i sempre es el vianant qui ha de pendre cura, curios, però això es el que m'agrada quan viatjo, trobar coses diferents i aquesta es una d'elles.

Pel que fa al menjar Vietnam no hem va defraudar, he de reconèixer que del sud-est asiàtic la cuina Tailandesa es molt mes acurada que la d'aquest pais, també vaig poder percebre que el menjar mes autèntic es trova a la zona centre  on els pobles petits han conservat mes les antigues i clàsiques receptes . En definitiva Vietnam es un pais interesant de conèixer, no es caracteritza per tenir les millors platges ni els millors temples , però te el seu propi estil i això es el que queda desprès de visitar cada pais.

BIRMANIA (MYANMAR)2013

Myanmar o Birmania com es mes conegut per nosaltres es l'indret que vaig escollir pel viatge del 2013, sense dubte que asia es potser el  lloc preferit que tinc per viatjar  i desprès de conèixer els països mes coneguts  d'aquella zona ,  hem venia de gust visitar un pais que esta sortint de la son de la dictadura militar i que mica en mica sembla que vol obrir-se.

 

Passejar pels carrers de Yangon, la capital es com visitar una gran zona rural, comerç al carrer, barris on la gent esta agremiada en funció del seu ofici, poc o gens ordre , trànsit caòtic on els turismes van avans que les persones i extranyament cap moto, en aquesta ciutat estan prohibides , el motiu, doncs sembla ser  i segons les llegendes urbanes un dia un general va tenir un accident i desde aquell dia les va prohibir, possiblement deu ser altre el motiu però aquest es el que expliquen algunes persones que viuen allà.

 

 

Com a qualsevol poble pots trobar tot el que els camperols produeixen als seus camps,ho venen a la ciutat colze a colze ,  les condicions de neteja no son les mes optimes que he vist en el continent asiàtic , però son les suficients per ells, viatjar a Birmania significa oblidarse per uns dies de grans avingudes amb botigues centres comercials o qualsevol tipus de luxe.

 

 

Segurament una de les imatges que mes sorprenen a les persones que visiten aquest pais es el vermell somriure dels homes d'aquell indret, això es degut al vetel, una arrel que juntament amb tabac  una fulla i impregnats amb un liquid semblant a la calç fan que els sacii la gana entre d'altres coses ,  a mès es adictiu com el tabac, ho masteguen durant una llarga estona i van escopint a cualsevol lloc deixant un rastre vermell i una olor molt peculiar, els efectes secundaris son que et destrossa les dents i et  deixa les genives i les dents vermelles,  a cada cantonada de la ciutat pots veure aquests homes o dones que venen aquest producte.

 

 

Yangon precisament no es una ciutat amb grans monuments per veure , ni tan sols el pais, es un viatge mes de conèixer una manera de viure uns costums o de comparar on som nosaltres  i on estan ells . Potser el lloc mes representatiu per visitar es la Shwedagon Paya, un temple que te la estupa mes alta del pais i on hi ha uns cabells de Buda enterrats , a part d'això la ciutat no disposa de grans monuments i els has d'anar a buscar a les zones mes rurals del pais.

 

 

Un dels llocs obligats a visitar es Bagan , un indret situat al centre del pais, es tracta d'una gran esplanada plena de fins a mil estupes disseminades per tota la zona, moltes d'elles estan bastant malmeses, però en algunes encara es pot entrar, has d'anar amb  cura doncs no tenen cap tipus de manteniment i pots tenir alguna sorpresa, llogar una bicicleta i perdre's pels seus camins es una bona manera de conèixer la zona ,  Afortunadament les autoritats han vist en aquest lloc una bona manera d'aconseguir diners i sembla que ja es plantegen promocionar-lo i donar-li una rentada de cara.

 

 

Aquest es un dels temples budistes mes grans de Bagan, poca cosa mes hi ha a part de l'edifici , no s'han conservat gaire be les pintures que hi habia al seu interior , encara que es veia alguna persona fent un lleuger manteniment, L'arribada d'autobusos amb turistes  per visitar la zona , fa uns anys prohibides o si mes no amb moltes dificultats per poder visitar el pais , es un signe d'aperturisme del pais que necesita l'arribada de turistes, tant per la despesa que fan a nivell basic de carrer en comerços de gent del poble o  com per ser observadors de la realitat Birmana en el que fa referència als drets humans.

 

 

Una de les meves activitats preferides quan faig un viatge es intentar endinsarme una mica en la cultura del pais , i una deles millors maneres es fer un trekking dormint en algun poble apartat de qualsevol carretera, Birmania te bones muntanyes doncs es trova al  sud de China ,Bangladesh i Nepal, per tant encara hi arriba algun cim de la serralada de l'himalaya tot i que no son de les dimensions de la part mes coneguda, el problema es que Birmania te moltes zones excloses a ser visitades pels turistes pels conflictes que mante amb el seus veins, aixi que aquesta vegada hem vaig haber de conformar amb caminar a traves de les montanyes no gaire escarpades de la zona de Kalow.

 

 

Dos dies i una nit donen bastant per poder saber una mica de la part rural del pais, tot i que no es abismal la diferència amb la capital, et permet tenir una relació mes personal amb altres viatgers, en aquest cas vaig coincidir amb uns francesos i unes noies Holandeses, la guia que era de la zona ens va  portar al poble d'uns familiars seus i això ens va permetre poder acostar-nos mes als seus veins.

 

 

Aquella nit vam ser convidats a pendre un te amb una familia , una casa de fusta amb llar a terra, sense llum i on vivien cuatre generacions va ser una bona manera de veure el que significa la familia en aquell pais, sense debtes que es percep que en aquestes comunitats la solidaritat es la mes important moneda de canvi, tots contribueixen a tirar en devant.

 

 

Birmania no es ven a les guies com el pais del somriure, però es un valor en aquesta gent, tenen poc que oferir, la situació del pais es la que es , i crec que afortunadament he arribat aqui en un bon moment, el pais ha de canviar, no se quant, no se com, segur que l'amabilitat la pau la tranquilitat es diluira en quant les grans empreses i el turisme en massa comenci a arribar, pero si que he de dir que el caracter Birmà es un signe d'identitat diferent al de la gent dels paisos del voltant.

 

 

El trekking de Kalow a Inle s'acaba creuant el lloc de mes de 14 quilòmetres en barca, alla pots observar la importancia que te per aquestes persones, el cultiu de l'arròs la pesca i ara el turisme que els fa poder tirar endevant, tot i que la gent que es beneficia del turisme es encara la menys, quan parlo dels beneficis del turisme no hem vull referir a que ells ens han d'estar agraits , hem  refereixo a que amb el turisme poden aconseguir el que el govern no els dona , millor sanitat , millors mitjans millors infraestructures que nosaltres gaudim uns dies però que per ells sempre queden. 

 

 

Inla lake o Nyaungshwe, es un lloc molt tranquil, com tot el pais, aqui tot gira en torn al llac, i es un bon lloc per quedar-se tres o quatre dies, llogar una bicicleta o caminar per qualsevol cami es una bona manera de gaudir del lloc, tot i que al sur del llac s'estan construint alguns resorts i que el poble esta creixent bastant continua sent un lloc per descansar.

 

 

Prova d'això es l'estat en que queden els carrers a partir de les 22:00 hores, moment en que tot tanca, però no nomès aqui, a tot el pais, si viatges a Birmania  buscant natura , un pais encara no conquerit pel capitalisme especulatiu i on encara pots trovar que no estas en un lloc massificat per turistes has encertat amb  el lloc , si pel contrari busques  discoteques  bars i festa aleshores no has anat al lloc adequat .

 

 

Realment et sens molt ben acollit per la gent del pais, no es que constantment t'afalaguin ni que es bolquin en tu, si no que vas pel carrer i facilment la gent et saluda i et somriu, si seus en un bar et pregunten coses i et fan sentir comode i be .

 

 

La ultima part del meu viatge la vaig guardar per la platja , es una bona manera al meu entendre de dir adeu al pais, uns dies de relax sempre van be, tot i que aquest viatge va ser de tot menys estressannt, descomptant els interminables viatges en bus. Chaung Tha Beach va ser el lloc escollit, no habia sentit parlar gaire d'aquesta zona, si que sabia que era la zona mes economica de platja i per aquest motiu i fugint dels grans resorts del nord vam arribar aqui. No es un lloc on trobis massa turisme, la majoria de la gent son birmans que tenen la sort de poder-se permetre pagar uns dies de vacances, aqui gaudeixen de la seva afició al Kareoke a la nit a la sorra de la platja, i a anar amb bicicleta per la platja, mentrestant els extrangers gaudim del sol l'aigua neta i transparenta i els quilòmetres de platges desertes .

 

 

Tres dies  a Chaung Tha beach son suficients, quan viatjo necesito moure´m i vaig decidir anar a les altres platges que hi habia mes al sur, la zona es diu Ngwe Saung, i per arribar hi habia dues alternatives , o agafar el bus 4-5 hores o llogar un moto taxi per creuar tres rius i arribar a desti en una hora, esclar aquesta va ser la opció escollida i vaig encertar, una bona manera de barrejar-se amb la gent doncs travesses algun poble de pescadors i et fas  una mica la idea de com viuen allà.

 

 

Les platges de Ngwe Saung venen a ser mes del mateix, però esta be moure's una mica, potser el mes interesant d'aquesta platja era el petit illot que hi habia davant i on quan baixava la marea podies arribar caminant.

 

Finalment ja a Yangon , tot acaba , el viatge te un balanç  positiu, realment buscava en aquest viatge una experiència diferent a la d'altres anys, i crec que ho vaig aconseguir, Birmania esta avançant i segur que d'aqui uns anys no sera com es ara, també se que he vingut en un moment dolç i que fa uns anys les dificultats eren molt mes grans, es un bon lloc per visitar,  pero...si no has estat mai per Asia ,  recomano avans algun pais del voltant per fer una primera impresió i poder comparar.

 

 

 

 

 

 

KUALA LUMPUR (MALASIA)

Kuala Lumpur ha estat aquesta vegada la porta d'entrada al meu viatge a Birmania, feia tres anys que escollia Bangkok i volia provar una nova opció. De Malasia coneixia poca cosa, que es un pais islàmic moderat, que la seva capital tenia un dels edificis mes coneguts del món i poc mes, tampoc vaig buscar masa informació, el fet de visitar una ciutat fa que perdret pels seus carrers sigui la millor manera de sorpendret.

La primera nit que vaig arribar, ja hem van sorprendre desde lluny aquestes torres que d'aprop encara impresionen mes, es tracta de dues torres enllaçades per un pont , difícil va ser poder enfocar la fotografia doncs encuadrar aquest edifici requeria alguna cosa mes que la meva camara compacta.

Despres de  visitar de nit les torres Petronas  , aquest lloc mereixia repetir la visita de dia, i va ser una gran sorpresa, en la seva part posterior vaig poder visitar els jardins on hi habia un gran espai de silenci en contra del trànsit de la ciutat , un llac on remullarse en els dies de calor , una gran pista per practicar jogging o un bosc on descansar  .

El dia seguent, vaig anar a visitar les Batu caves, un lloc espectacular on es por arribar facilment mitjançant el metro de la ciutat, l'estació KLSentral, nus d'enllaç et porta a qualsevol lloc de la ciutat, metro , sky train,  tren i monorail, a mes de l'estació d'autobusos que et porta a l'aeroport, es una de les ciutats mes fàcils que he vistiat en el que respecta a la mobilitat

 

Les Batu caves es un temple homenatge a la cultura India molt present a la ciutat de Kual Lumpur, aquestes indret per on  s'accedeix per aquestes escales porten a unes coves naturals plenes d'estalactites on hi ha un temple indú, lloc de peregrinació de la comunitat India , l'entrada es gratuita i nomès has d'anar amb compte amb la gran quantitat de monos que nomès estan pendents del menjar que poden prendre als turistes despistats.

Per sort vaig tenir l'oportunitat de trobar un casament indu i poder seguir en part la cerimonia, es una celebració plena de d'actes d'ofrena , molt extranys per mi però de gran colorit i molt dinamica oberta a qualsevol persona que vulgui coneixer aquests rituals

Tot i que hi habia molta gent, en aquest acte nomès era present el nuvi que era sobre qui girava tota la cerimonia, i d'un chaman, o lider religiòs que marcava la pauta.

 

Com qualsevol ciutat important del sud-est asiàtic Kual Lumpur disposa del seu Little India, lloc on la majoria de ciutadans d'aquest origen viuen i s'interrelacionen , tot i que es una ciutat multicultural en el que fa als origens dels seus ciutadans,  conviuen en comunitats diferents , mantenint una bona armonia a l'hora de conviure .

Passejar per els seus grans parcs urbans et fa adonar-te del lloc del món on ets, un pais tropical on la vegetació es sencillament espectacular, per tot arreu pots veure arbres gegants plens de lianes que de no estar en mig d'una ciutat , et farien sentir que ets en mig de la jungla.

Van ser quatre dies de no parar de veure llocs i visitar espais tan diferents com aquest, china town, un bon lloc per quedarte on pots trobar tot el que necesites, bon menjar falsificacions, molta gent amunt i avall, i un no parar, seure en una terrassa per pendre una cervesa i deixar pasar les hores es una bona manera de descansar dels llargs passejos del dia i de xerrar una estona doncs fàcilment pots conèixer altres viatgers que estan de pas i que et poden facilitat informació de quasi qualsevol lloc on vulguis anar.

A la nit aquest ambient creix i el costum es sopar a qualsevol de les taules que pots veure a totes les voreres, menjar chinès de qualitat i a bon preu, la majoria de coses no saps ni que son però probar-les et fa descobrir lo fantastica que es la cuina chinesa, que no te res aveure amb els restaurants que podem trobar a la nostre ciutat.

No s'ha de ser massa escrupulòs amb el menjar, això es una nova experiència i sencillament t has de deixar portar pel lloc on ets i acostumarte al ritme de vida d'aquest lloc ,  això fara que el teu viatge sigui mes intens.

Com no podia ser aquesta comunitat tambè disposa dels seus llocs de culte, difícils per no dir impossibles d'entendre, rituals , ofrenes, veure com conviuen tantes religions i lo tolerants que son entre ells et fa veure que hem d'apendre molt en el que fa a convivencia entre diferents cultures.

Kual Lumpur, es un lloc fantàstic, a hores d'ara nomès tinc bons records, i tot i que sols conec la seva capital estic segur de que Malasia  ha d'oferir molt mes del que vaig poder gaudir a Kual Lumpur, estic segur de que en un futur tornare, Malaca , Borneo, etc...

 

 

 

 

 

CAMBODIA 2012

Al 2011 vaig visitar Angkor Wat , l'antiga capital de Cambodja  situada molt a prop de la ciutat de Siem Reap i on es trova el temple religiòs i espectacular mai construit per l'home, diuen que es la 7ª maravella del món però per a mi ,  crec que hauria d'esser entre les 5 primeres. Nomès conèixia una part molt petita de Cambodja així que ja hem vaig plantejar que hauria de tornar per conèixer la resta del pais, tot i les limitacions que te doncs endinsar-se en segons quines zones te un alt risc de perill pels milers de mines anti persona que encara hi ha per arreu del pais.

Desprès de creuar la caòtica frontera desde Tailàndia on et fan esperar i esperar i intentan treure't amb poca gràcia algun dolar vaig arribar  a Sihanoukville desprès de 7 hores de viatge amb furgoneta. Aquesta ciutat  de costa,  i platja de Cambodja on la gent adinerada del pais va els caps de setmana a gaudir del temps lliure, no disposa de grans platges de sorra blanca  comparant amb la veïna Tailàndia però com el meu viatge a part de turisme busca saber alguna cosa més , vaig averiguar de que en la guerra que van tenir amb el veí Vietnam van perdre la zona costera que disposava de les millors platges, tot i aixó  es un lloc tranquil i relativament relaxat on descansar uns dies gaudint del menjar Khamer ,i de llargs passejos per la ciutat .

Cambodja es una mica com mostra aquesta fotografia de la ciutat de  Kampot, un lloc mig adormit en el temps que ara comença a despertar desprès de molts anys de guerres , de ser un pais volgut per moltes potencies com França que va deixar moltes empremtes com arquitectura i llengua , a ser un pais oblidat per la comunitat internacional mentre es produia un cruel autogenocidi per part d'uns rebels que van tenir atemorit tot un pais. A Kampot tot pasa molt a poc a poc, de fet aquesta ciutat com moltes altres del pais viuen de generadors que els hi proporciona electricitat doncs el pais no disposa de mitjans per produir electricitat i aquesta es paga en proporció mes cara que a europa

En tots els meus viatges fer un trekking es un dels meus objectius, en aquest cas no va ser possible fer un de mes d'un dia per la qual cosa vaig realitzar una excursió al parc nacional de Bokor, un lloc molt especial que te els seus dies comptats doncs properament serò deforestat per construir una macrourbanització, de totes maneres va valer la pena la caminata tot i que les fonts i els rius baixaven sense gaire aigua.

Les curtes distàncies aqui son llargues distàncies i es que es un pais que esta totalment en construcció, es frequent trobar-se així les carreteres per la cual cosa llogar una moto es la millor opció. Camboya es un pais on la corrupció pasa per davant de tot, així doncs sumat a que el pais esta començant de nou,  pasaran molts anys fins que el pais es posi al dia tot i que el turisme esta ajudant.

La petita ciutat de Kep es un bon lloc per pasar un dia, segurament d'aqui a uns anys sera un important punt turistic, ja que es pot veure com comencen a construir masivament, de totes maneres ara encara hi ha pocs turistes i els pocs que hi han son els que van a menjar els crancs que les cambodjanes agafen davant teu i en unes olles et cuinen, de moltes maneres encara que els mes sol-licitats son els que fan amb el famós pebre de la zona.

Visitar Cambodja implica conèixer la seva historia recent , així doncs en arribar a Phnom Pehn , la capital vaig dedicar un dia a visitar la presó S-21 on eren traslladats tots aquells que els Khamers Rojos anomenaven enemics del poble, allà eren torturats de la manera més salvatge fins que confesaven allò que els seus torturadors volien que diguesin. Segons el cap d'aquesta presó no hi havia resposta correcta  als seus interrogatoris, descàrregues elècriques amputacions , ofegats sota l'aigua , colpejats qualsevol sistema doloròs era bo per tal de que diguesin allò que volien sentir,   tot acavaba amb una confesió de culpabilitat que era la manera en que els 17.000 camboyans que van pasar per aqui pensaven que seria la manera d'acabar amb aquest patiment, però no era així encara els esperava alguna cosa pitjor.

Una de les coses que mes m han impactat al llarg dels meus viatges es visitar-trepitjar un camp d'extermini, per mes que t expliquin o vegis mai seràs capas de sentir el que es sent caminant per un lloc on hi ha hagut tant de dolor, els forats que podeu veure corresponen a foses ja obertes on s'amuntegaven els morts, així fins a 17.000, molts oi? ja han hagut de parar doncs no tenen lloc ni diners per continuar exhumant victimes per la cual cosa es frequent caminar al llarg del camp podent observar osos i roba que la mateixa terra torna a la superficie, sens dubte no vaig ser capaç de trobar ni una sola justificació a aquest genocidi.

La ultima part del meu viatge la vaig dedicar a conèixer la capital Phnom Pehn, de fet aquesta ciutat no te masses llocs d'interès, a part de el palau reial que ve a ser una còpia a menys del gran palau que hi ha a Bangkok, de totes maneres visitar els palaus amb les seves antigues pintures i estatues no deixa de ser una visita a perdre's . La resta de la ciutat es un autentic caos milers i milers de motocicletes sense cap semàfor fan de la ciutat un niu de contaminació , creuar el carrer es també un exercici de risc.

Cambodja ha estat la primera vegada que realitzava un viatge  sol, i tot i el neguit que tenía finalment va ser una gran experiència per a mi, sens dubte no m'arrepenteixo d'haber anat sol ni de visitar aquest pais,   tot i les petites dificultats que et troves al creuar la frontera, Cambodja es un pais mes per conèixer que per visitar 

SINGAPORE 2012

 Singapur es la ciutat mes europea de les ciutats que he visitat al llarg dels meus viatges per asia, una ciutat ordenada i  neta com cap , amb esperit europeu veient la forma de vida i com es comporten els singapuresos, els agrada mostrar luxe i  podem veure coses que fan referència mes a l'estil de vida europeu que a l'asiàtic i es  que es una manera de demostrar la seva riquesa. Per altre banda es veu  com un petit poble sense recursos minerals ni naturals  han pogut fer una gran ciutat del no res i es que Singapur es una petita illa plana i petita entre Malasia i Indonèsia , que guanya espai al mar afegint sorra a la seva costa que compra als països veins i construint edificis que s'enlairen ben amunt.

Sens dubte que no hem vaig equivocar escollint aquesta ciutat-estat, i es que una de les coses millors que et pot pasar quan voltes pel món es sorpendre't, així habia sentit parlar de que era una ciutat molt neta ordenada on la gent respectava totes les normes cíviques bàsiques que a la meva ciutat la gent no donava importància , i va ser cert els singaporesos senten la seva ciutat com si fos casa seva la qual cosa fa que els que anem a visitar-la fem el mateix.

Una de les coses que mes hem va sobtar es la gran tolerància que hi ha entre les diferents cultures que allà hi viuen, i es que més de la meitat dels seus habitants no són d'allà , indis malays chinesos i europeus , tots han importat les seves religions i costums i han construit els seus temples religiosos sense que hi hagi cap tipus de problemàtica  social, per a mi que soc de barcelona hem semblava estranya tota aquella normalitat i es que potser som nosaltres els que no podem entendre que hi ha moltes maneres d'entendre la vida sense imposar les nostres creences a ningú. Al ser una ciutat tan nova han construit els barris a mida,  juntant cada col-lectiu en un barri perfectament integrat a la ciutat, com la zona musulmana del barri de Bugis .

Visitar Little India te el seu encant, trobes un barri integrament indi, on tothom es d'aquella nacionalitat, sovint gent que treballa de la construcció dels grans gratacels i del petit comerç i restauració , quan paseges per Singapur  es com si cambiesis de pais cada vegada que canvies de barri, tot i que amb les diferències de viure en un pais on tot esta supercontrolat donat que  les lleis son molt dures

Un altre barri molt popular es chinatown, excelent lloc per anar a pasejar a la nit i gaudir d'un bon sopar, ple de gent que paseja pels seus carrers plens de botigues que et venen de tot , moltes ciutats del món tenen el seu propi chinatown  i aqui no podia ser menys, la diferència es que aquest es molt net i tranquil ,  ple de llum , diuen que es el chinatown menys chinatown del món , possiblement les autoritats no volen que sigui un niu de falsificacions i racons foscos, així que no busqueu falsificacions ni coses extranyes

Realment Marina Bay es " espectacular" podries estar hores i hores mirant a cualsevol racó, es segurament el millor lloc de la ciutat i el que fa que milions de persones visitin aquesta ciutat, la badia, el teatre, el circuit de formula 1, la "city" i l'espectacular hotel Marina Bay Sand, on es pot pujar a visitar la seva terrassa i observar la ciutat desde dalt.

Aquesta es la vista desde la terrassa de l'hotel Marina Bay Sand de la " city" , sorprenent  desde lluny , increible desde sota dels edificis, realment t'acaba agafant mal de coll de mirar a dalt, no et vols perdre cap racó 

Per mi tres dies son suficients per visitar aquesta ciutat, hi haurà gent que no li agradarà per que tot es molt artificial, molt nou , per que no trobaràs un casc antic ni un temple especialment important, per que  es car  però per a mi es un lloc especial , per que sencillament es un lloc diferent